APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #30
1 DE MAIG. DIA DE LA REIAL FÀBRICA

1 DE MAIG. DIA DE LA REIAL FÀBRICA

En 2017, coincidint amb el 290è aniversari de la seua fundació, vam organitzar la 1ª edició de MaigCeràmic; tot un seguit d’activitats per visibilitzar i socialitzar la Reial Fàbrica, i per fer el projecte de la seua recuperació el més transparent i participatiu. Vam acordar també donar a l’1 de maig el títol oficiós de “Dia de la Reial Fàbrica”, doncs la tradició situa en aquest dia, en 1727, l’inici de la producció a la manufactura dels comtes d’Aranda.
MaigCeràmic ha continuat en 2018 i 2019. Continuarà també en 2021, però per motius obvis, ha hagut d’agafar-se un obligat parèntesi en 2020. Però ens resistim a deixa aquesta data buida de contingut. Com que ja s’ha escrit i parlat tant de la Reial Fàbrica, i el que encara queda per fer, volem ací donar la veu a 3 professors de l’ampli equip que està participant en 2 projectes d’innovació educativa en els què col·laboren 10 centres escolars de l’Alcora i comarca.
Són només 3 breus reflexions de les moltíssimes que podria fer la resta de l’equip docent involucrat en la vessant educativa del projecte de recuperació de la Reial Fàbrica. Projecte ampli, transversal, inclusiu, multidisciplinari, igualitari, participatiu, col·laboratiu... del què podeu conèixer molt més en el següent enllaç:
http://museulalcora.es/…/La-Real-Fábrica.-Educación-Patrim…/
Les imatges que acompanyen a aquest text són només una part MÍNIMA del col·lossal treball que s’està realitzant en aquests projectes d’innovació educativa. Gràcies professorat, equips directius, ampes, alumnat, per la vostra implicació en un projecte tan ambiciós i tan productiu com aquest.
__________________
(Daniel Andrés Roig. Cap de departament Història i Geografia a l'IES Ximén d'Urrea i Coordinador del Projecte d'Innovació Educativa " Reial Fàbrica, 300 anys de memòria, territori i innovació")

Els professors d'història som gent eloqüent. Massa, de vegades. Algú trobareu que us diga que resultem pesats, no és descartable que us facen arribar una caricatura de nosaltres en la qual apareguem xerrant i xerrant de forma monocord al voltant de (posem per cas), la revolta de les Germanies.
He de dir que no els manca un punt de raó, a aquells que pensen tal cosa. Els reconec, de fet, que sí, que la gent que expliquem història patim de desordres de tipus obsessiu que ens duen a repetir fins a l'extenuació un grapat de coses. Com ningú sol fer-nos cas, no és massa greu, però. També és irrefutable el fet que, cas de no insistir tant en aquestes coses, seríem considerats professionals de segona. De manera que no ens sentim molt culpables per trepanar la gent d'una forma tan impenitent.
Un d'aquests mantres que repetim sessió rere sessió fa referència a la localització espai-temporal. En efecte, espai-temps són dues paraules que quasi ens podríem tatuar en algun lloc visible, fonamentals per a qualsevol proletari de la història, irrenunciables en el nostre negociat. Cal explicar els fets, i la millor forma és tindre clar, molt clar, quan i on tenen lloc eixos fets. Després ja vindran el com, el perquè, el qui......Temps i espai, però, davant.
Dit tot açò, he de confessar que, fa cosa de tres anys, i després d'un bon grapat de calendes treballant a l'IES Ximén d'Urrea, de l'Alcora, jo sentia que no havia trobat el meu espai-temps dins del poble. Siga dit que exercisc de foraster, la qual cosa pot exculpar-me un tant. La remor, però, de no estar connectant prou amb la història del poble on treballava començava a esdevenir ja aleshores un brunzit d'allò més molest.
Aquí és on entra en joc la conversa que vaig tindre amb Eladi i Tere al Museu, en la qual ens proposen d'entrar al projecte de recuperació de la Reial Fàbrica que estava començant a gestar-se allà cap al 2017. La proposta era irrenunciable. Calia fer-ho, ras, i clar, si ens volíem dir gent d'història. Calia creuar la rotonda, si m'enteneu la metàfora, i cosir-nos amb el poble, amb tot allò que, també, formava part fonamental del nostre centre de treball. I calia, a més, fer partícips als companys d'altres especialitats i d'altres centres de la comarca, i, molt especialment, al nostre alumnat. El repte era important, i seguim amb ell tres anys després. Memòria, territori i innovació; els tres pilars d'un projecte que s'ha anat fent molt gran i que continuarà creixent quan passe la riuada.
Com acostumem a dir, el Museu és i ha de ser el motor de qualsevol projecte relacionat amb la Reial Fàbrica. La resta som complements.
Que siga per molts anys.
_________________
L’inici de moltes coses (Hugo Vivas Odina. IES Ximén d’Urrea)
Una de les coses que més repetim aquells que, d’alguna manera o altra, ens hem aproximat a la història de la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d’Aranda és que la seua fundació el primer de maig de 1727 va suposar l’inici de moltes coses a l’Alcora. I allò cert és que mai ho repetirem prou ni amb suficient vehemència.
Una de les conseqüències de la fundació de la nostra Fàbrica Gran –a la que jo m’he aproximat al estudiar la història del moviment obrer a l’Alcora- fou la proletarització dels terrissers lliures del municipi. El comte ho aconseguí mitjançant l’aplicació del dret senyorial sobre les mines d’argila de la comarca, que a partir de la fundació de la Reial Fàbrica només podien ser explotades per tal de proveir d’argila la nova institució fabril. Els terrissers, orfes de matèria primera amb què treballar, passaren a engrossir la plantilla de la recentment inaugurada fàbrica junt a treballadors vinguts d’ací i d’allà que s’establiren al poble.
Poc més de 40 anys després de la fundació de la Reial Fàbrica, el 15 d’octubre de 1769, alguns dels seus treballadors fundaren una “hermandad o caritativa sociedad” que es finançava mitjançant quotes mensuals i que tenia per objectiu socórrer als treballadors malalts i pagar els seus funerals, donat que molts d’ells eren pobres. Val com a exemple del testament del treballador de la Reial Fàbrica Christoval Prats, signat l’1 de març de 1769, en què demana que, quan ell morga, es done “lo que se da a los que mueran de la hermandad tenemos en la fàbrica” al Convent de Sant Francesc per a que se celebren “missas rezadas por mi alma”.
L’existència d’aquestes primitives ferramentes de solidaritat, que aparegueren arreu en l’Espanya del segle XVIII, troba la seua raó de ser, a l’Alcora, en un sentiment d’empatia col·lectiva que brotà ràpidament entre aquells primigenis operaris fabrils que compartien jornades laborals sota unes mateixes parets. Es tracta, probablement, del primer esclavó d’una cadena de solidaritat obrera que trobà, durant la Segona República i la Transició, ja en el segle XX, el seu moment de màxim esplendor.
__________________
Juan C. Olaria Porcar (Professor de Geografia i Història del Col·legi Puértolas Pardo. Coordinador del Projecte Vivències RF)

Enguany farà tres anys que des del Museu de Ceràmica de l’Alcora se’ns va convocar a uns quants docents del municipi per a parlar d’un projecte vinculat a la posada en valor de la Reial Fàbrica.
Què podíem aportar, què podíem desenvolupar, què podíem treballar des de les aules va ser el requeriment. El repte era i és gran, alhora que motivador. Treballar amb el patrimoni existent, tot i creant-ne de nou, no resultava fàcil d’incorporar.
Però jugàvem amb un important avantatge d’inici, i és que l'única seguretat amb la qual contàvem era el propi Museu i el seu personal.
El Museu representa, des del seu començament, una verdadera aula externa per a tots els centres docents de l’Alcora. Forma part de la dinàmica regular i programada de treball dels nostres centres i és reconegut per la comunitat educativa com un element més de formació i de creixement acadèmic i personal de l’alumnat.
El Museu s’ha constituït com a eix vertebrador del PIIE de la Reial Fàbrica i de projectes vinculats. Un d’aquests projectes vinculats és el de Vivències RF.
Vivències RF s’inicia el curs escolar 2017-18 des d’un únic Centre per a abastar, l’actual curs 2019-20, a la totalitat de Centres de Secundària de l’Alcora, concertats i públics, i al CFPA Tirant lo Blanc. L’estreta col·laboració entre Centres i Museu ens ha proporcionat un enriquiment educatiu extraordinari. El projecte ha posat en contacte a les generacions majors i petites, ens ha permès aprendre de mode directe i significatiu, ha possibilitat ser part d’un patrimoni que posa en valor testimonis personals que es constitueixen en elements d’identitat local i, finalment, aquest projecte ens educa en la construcció del coneixement i en la cooperació entre entitats educatives, culturals i la pròpia societat de l’Alcora i la seua comarca. 

Anar al joc sobre la Reial Fàbrica
23 sql / 4 sqlseo / 0.05528092s.